REBEQUERIES: Què podem fer els pares?

Segur que tot pare ha viscut una rebequeria dels més petits de la casa i ha viscut situacions difícils. En aquest article intentarem donar pautes per saber gestionar aquests moments tan complicats.

Per començar, és important conèixer perquè succeeix això. La rebequeria no és més que la demostració que el nostre fill/a fa del seu enuig, que pot venir donat per varis motius:

  • Una situació de frustració: és a dir, esperava alguna cosa i al final no l’ha aconseguit. P.ex. volíem anar a un lloc que a ell li feia molta il·lusió i al final no hi podem anar.

  • Una contradicció o una negació d’un objecte (una llaminadura, una joguina… ).

  • Un objectiu que vol aconseguir (no anar al seu llit i anar al dels pares, veure la TV, sortir al carrer,…).

  • Per cridar l’atenció.

  • Cansament: quan estan cansats, tenen son, gana,…

Aquesta és la manera que ells tenen de canalitzar les seves emocions, no en saben més i som nosaltres qui els n’hem d’ensenyar posant pautes, límits,…

Les rebequeries comencen normalment amb el plor incontrolat i el desconsol. Si així no aconsegueixen el seu objectiu es tiren al terra i, fins i tot, hi donen cops de cap, es peguen amb les mans a la cara, es mosseguen,… (Us sona?). Tot això sempre davant dels pares per intentar que aquests cedeixin i obtenir el que volen. Els nens més grans, fins i tot, poden provocar-se el vòmit. Normalment no es lesionen quan fan aquest tipus de conductes i si passa ja no l’acostumen a repetir.

Per què normalment les fan en llocs públics? Perquè ràpidament aprenen que si hi ha espectadors, normalment aconsegueixen més ràpid el que volen.

Com les afrontem?

  • A l’inici es pot intentar distreure al nen, desviant la seva atenció cap a una altra activitat. Per exemple: el pare i la mare poden parlar d’alguna cosa que hagi fet durant el dia i li hagi agradat,…

  • En aquest moment no s’ha d’intentar negociar amb el nen perquè no atendrà el nostre raonament perquè ell no vol negociar. Més tard i amb calma ja arribarà el moment de les argumentacions.

  • No cedir a les seves demandes. S’ha de tenir paciència i al cap d’uns dies al veure que amb la rebequeria no aconsegueix el què vol aquest comportament anirà disminuint fins a desaparèixer i ser substituït per altres comportaments més adaptatius.

  • Canviar el nen/a d’entorn o habitació. Explicar-li que quan es calmi tornarà a l’entorn inicial. Així aconseguim primer de tot separar-lo de la situació o objecte que l’està fent tenir la rebequeria i, segon, que no ens tingui a prop a nosaltres per fer-nos xantatge per aconseguir el què vol.

  • Si estem en un lloc públic no deixar-nos portar pel què pensaran i no cedir, sinó perdrem tota la feina feta fins al moment. Qui tingui fills ben segur que en algun moment ha viscut una situació d’aquest tipus i ens pot entendre.

  • Mantenir la calma. No posar-nos nerviosos, ni cridar, ni castigar el nen (si es castiga té que ser algo que podem complir),… Sinó aquest és el model que els nostres fills seguiran.

Consells per evitar-les

  • Establir normes clares, coherents i raonables. Els nens han de saber que està bé i que no, han de tenir límits. Tots els membres de la família han de seguir les mateixes pautes.

  • Saber dir que no i afrontar la reacció que tindran.

  • No reforçar els comportaments negatius. No es tracta de desaprovar el nen sinó la seva conducta, és a dir, NO és que el nen sigui dolent sinó que el que fa està malament. Sobretot, hem de reforçar els comportaments positius perquè ells vegin el què és correcte.

  • Ensenyar-li a verbalitzar els sentiments, expressar el què sent,… Fem-ho els adults i els nens també ho aprendran a fer!

  • Quan hi hagin canvis en les rutines o en les activitats planificades avisar-lo amb temps.

  • Si anem de compres no abusar del temps que hi estem (els nens es cansen i això pot ser un motiu de rebequeria), evitar sempre que es pugui passar per llocs conflictius (on hi ha joguines, xocolata, llaminadures,…),…

És molt important ser constants i coherents. Si el nen veu que un dia deixeu de fer-ho sabrà que en algun moment pot aconseguir el que vol.

Aquestes rebequeries solen donar-se fins aproximadament els tres anys. Poc a poc i amb l’edat, aprendran a expressar el seu enuig o frustració amb el llenguatge i, en aquest moment, els pares han de ser accessibles per dialogar. Si s’allarguen molt més enllà dels tres anys, es té que pensar si existeixen altres problemes pels quals el nen està fent aquestes rebequeries. En aquest cas pot ser recomanable buscar suport professional.

També et pot interessar:

Write a comment:

*

Your email address will not be published.

© 2016 - Centremediccubelles.cat

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies