El que es defineix com “lumbàlgia” significa que la persona pateix un dolor lumbar. Aquest dolor lumbar representa un gran cost a nivell sanitari i és per això la importància d’acudir a un bon professional per realitzar un tractament adient i efectiu. Molts estudis científics demostren que aquest tipus de lesió no és demostrable i és per això que la importància de que el fisioterapeuta pugui realitzar un maneig d’aquesta situació.

Aquest dolor lumbar es pot classificar de dues maneres: específic i inespecífic.

La lumbàlgia específica és menys prevalent en comparació amb la lumbàlgia inespecífica. Aquesta lumbàlgia té un origen localitzat ,és a dir, pot ser diagnosticat a través d’una radiografia d’una hèrnia discal, entre d’altres patologies.

No obstant la lumbàlgia inespecífica representa un 85% del gruix de les lumbàlgies, en aquesta existeix un gran desconeixement de la causa i és per això la importància de la visita als professionals de la salut.
El tractament que s’utilitza per aquest tipus de patologies lumbars inespecífiques, són exercicis terapèutics de força i mobilitat que ajudin a calmar aquest dolor. Per tant, és imprescindible mantenir-se actiu, res de repòs amb analgèsics. Aquest exercici haurà de ser adaptat per el professional de salut pertinent, com per exemple un Fisioterapeuta, amb l’objectiu que s’adapti a la persona i enfocat a disminuir aquest dolor. Aquests exercicis poden anar acompanyats amb tècniques de massatge, termoteràpia, punció seca i altres tècniques que poden servir d’ajuda per completar un tractament més global. Tenint en compte que un gran nombre de persones té lumbàlgies, es recomanable acudir a un fisioterapeuta.

Els consells quan tinguis un dolor lumbar són:

  • Visitar un professional de la salut que pugui aconsellar-te en el millor tractament a seguir.
  • Fer el tractament amb un Fisioterapeuta que t’ajudi a tornar les teves activitats de la vida diària amb la màxima funcionalitat possible.
  • Mantenir-se actiu, RES DE FER REPÒS.

VÉS AL FISIOTERAPEUTA!

Gràcies als excel·lents resultats que ofereix l’aplicació de la psicologia en l’esport, aquesta pràctica s’ha convertit en una tendència que cada dia capta més seguidors, ja que ha demostrat alta efectivitat tant a nivell professional com aficionat.

En l’actualitat, es considera al psicòleg esportiu com a part del personal regular que conforma el grup d’entrenadors d’equips professionals, atletes d’alt rendiment i qualsevol individu que hagi assumit l’activitat física com a part del seu estil de vida, quedant demostrada la importància de la psicologia en l’esport per aconseguir les metes que els atletes esperen aconseguir.

Funcions d’un psicòleg esportiu

El rendiment esportiu està determinat per una combinació de factors fisiològics, tècnics, tàctics i mentals. El psicòleg esportiu és un professional amb capacitació especialitzada, orientada a proporcionar als atletes habilitats mentals per optimitzar el seu rendiment i aprenentatge, així com ajudar a entendre la manera en què la ment influeix en el rendiment físic i definir estratègies per aconseguir el màxim rendiment. D’igual manera, proporciona eines tan per millorar la concentració, com per preparar-se mentalment per la competició.

Un altre dels aspectes on la psicologia esportiva ha presentat significatius avanços està relacionat amb la recuperació de lesions. El psicòleg esportiu orienta i ajuda al pacient a conviure amb els problemes de confiança que amb freqüència es presenten. A més, ajuda als atletes a desenvolupar habilitats útils per afrontar contratemps, errors,… i ajuda a superar els temors, la por al fracàs, a la vergonya i l’ansietat.

En l’aspecte emocional

El control emocional és un requisit previ per aconseguir el màxim rendiment. Amb l’ajuda d’un professional de la psicologia aplicada a l’esport es poden desenvolupar habilitats de control emocional que ajudaran a l’hora d’entrenar i competir i optimitzaran el rendiment esportiu. El món de l’esport ha entès la importància que té la psicologia esportiva i els resultats que de la seva aplicació es deriven, per això cada cop amb més freqüència, es requereixen dels serveis dels professionals en aquesta matèria.

Es pot afirmar que per arribar a les altes esferes del món esportiu no només es requereix esforç físic, sinó també esforç mental. Aquesta premissa enfocada als atletes professionals pot ser igualment aplicable a tota persona que practiqui algun esport o activitat esportiva.

MEDICINA PREVENTIVA

Que capacita per la investigació, aplicació i foment de polítiques i activitats de promoció i protecció de la salut (per reduir la probabilitat d’aparició de la malaltia, o impedir o controlar la seva progressió), de vigilància de la salut de la població, d’identificació de les seves necessitats sanitàries i de planificació, gestió i avaluació dels serveis de salut”

El seu objectiu fonamental és protegir, promoure i mantenir la salut i el benestar, al mateix temps que prevé la malaltia, la discapacitat i intenta retardar la mort.

La detecció precoç de la hipertensió o la diabetis, i tractar-les abans de que causi la malaltia és un bon exemple del que és la medicina preventiva, la qual ha de tenir sempre un enfocament proactiu i adherent en la atenció del pacient.

SALUT

La OMS en la seva acta de constitució el 1948 defineix com:

La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, y no només l’absència d’afeccions o malalties”

Promoció de la salut

S’entén com a promoció de la salut, al conjunto d’activitats orientades a incrementar el control de les persones sobre la seva pròpia salut amb l’objectiu de millorar-la, així com a estudiar i establir les formes o protocols que poden afavorir una millor salut en la població. La definició va ser feta en la història d’Ottawa de 1986:

La promoció de la salut consisteix en proporcionar a la gent els medis necessaris per millorar la salut i exercir un major control sobre la mateixa”

Recomanacions que més incideixen en una millora de la salut

  • Exercici físic

  • Ritmes circadians: son -vigília

  • Nutrició

Exercici físic

Davant de qualsevol pacient és molt important valorar la seva forma física, que és la capacitat que té el cos per realitzar qualsevol tipus d’exercici que demostri la seva capacitat de resistència, força, agilitat, habilitat, coordinació i flexibilitat .

S’ha demostrat que la pràctica regular d’activitat física a qualsevol edat produeix un estat de benestar que millora tant la forma física, como l’estat d’ànim.

Entenem l’exercici físic com qualsevol moviment corporal repetit amb el propòsit de conservar la salut o millorar-la.

Ritmes circadians

És durant el son quan es produeixen els processos de reparació i restauració necessaris per mantenir una bona salut física i mental, així com pel correcte funcionament dels sistemes endocrí, metabòlic i immune. Nombrosos estudis han evidenciat que “la qualitat del nostre dia està directament condicionada per la qualitat del nostre son”.

Nutrició

La nutrició és el procés biològic en el que els organismes assimilen els aliments i els líquids necessaris pel funcionament, el creixement i el manteniment de les seves funcions vitals. La nutrició també és l’estudi de la relació que existeix entre els aliments, la salut i especialment en la determinació d’una dieta.

L’alimentació és un altre factor de primer ordre respecte a presentar un bon aspecte i tenir una bona salut.

Recordem que qualsevol dieta ha de ser equilibrada i personalitzada.

 

CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT

Per avaluar el creixement i desenvolupament dels infants totes les mesures antropomètriques tenen que valorar-se amb les taules de percentils.

Els indicadors de creixement són:

-Pes

-Talla

-Perímetre cefàlic.

També són útils la velocitat de creixement i l’edat òssia.

Dentició

L’erupció dentària comença amb els incisius centrals inferiors als sis i vuit mesos. Als dos anys generalment han sortit totes les dents. La caiguda comença al voltant dels sis anys, seguida de l’erupció dels primers molars com a primeres dents definitives.

Es considera retard de l’erupció l’absència de peces dentàries als 15 mesos, essent la causa idiopàtica la més freqüent.

Desenvolupament Psicomotor

Es valoren els següents aspectes: personal-social, llenguatge, motricitat fina i gruixuda en nens des del naixement fins els sis anys.

Existeixen nombroses fites per valorar el desenvolupament. Entre elles:

-1, 5 mes: Inicia el somriure social.

-3 mesos: Inicia el sostén cefàlic.

-6 mesos : Inicia la sedestació, que es completa als vuit mesos.

-9-10 mesos: Inicia reptació (gatejar).

-10-13 mesos : Inicia bipedestació.

-24 mesos: puja i baixa escales.

– 5-10 anys : El nen compren que la mort és un fenomen permanent.

ALIMENTACIÓ DEL LACTANTE

Lactància

La lactància materna posseeix avantatges pràctiques y psicològiques enfront a l’artificial, com és tractar-se d’un aportació d’un aliment natural i adaptat a les necessitats del lactant que, a més de proporcionar els nutrients necessaris, li proporciona substàncies bactericides. El principal estímul per l’inici i manteniment de la lactància és el buidat regular dels pits. La lactància materna és a demanda, en quan a quantitat de vegades que se li ofereix el pit. És l’aliment d’elecció de forma exclusiva fins els sis mesos i com a aliment principal de la dieta almenys fins l’any d’edat.

MALNUTRICIÓ

Es sol parlar de malnutrició quan es fa referència a un síndrome caracteritzat per un balanç nutritiu negatiu.

Per valorar l’estat nutricional s’ha de fer: anamnesis completa, exploració física i proves de laboratori.

DESHIDRATACIÓ

Es parla de deshidratació quan existeix una situació en la que el nen presenta un balanç hidrasalí negatiu. El tractament és la reposició hídrica.

 

A mesura que una persona envelleix, el sistema immunològic es debilita, els òrgans comencen a deteriorar-se i el cos es torna susceptible a una varietat de malalties. La majoria de les condicions resulten de la disminució de la funció o de la degeneració dels òrgans; existeix una llarga llista de condicions que son pròpies de les persones grans. Aquestes són les malalties més comuns en ancians: Artrosis, Insuficiència cardíaca, Alzheimer, Malaltia de Parkinson, càncer, etc

En aquest article donem a conèixer la malaltia articular amb major prevalença en la població adulta i amb una incidència que augmenta amb l’edat.

ARTROSIS

L’artrosi afecta a més del 50% dels subjectes amb edat superior a 65 anys. L’artrosi de genoll és la principal causa de discapacitat crònica en ancians.

Els factors hereditaris queden demostrats, no obstant, el factor de risc més important per l’artrosi és l’edat. És possible que la degeneració del cartílag amb l’envelliment sigui un bon substrat pel desenvolupament d’aquest trastorn.

Altres factors de risc de desenvolupament són els traumatismes i l’ús repetit de l’articulació. L’obesitat també ho és per l’artrosi del genoll.

Els símptomes característics són el dolor, la rigidesa articular, la limitació per la mobilitat i la pèrdua de funció.

És fonamental pel diagnòstic d’aquesta malaltia:

  • Hemograma
  • Dades radiològiques

Tractament

Al no existir cap terapèutica eficaç les mesures tenen que anar encaminades a disminuir el dolor i mantenir la funció articular. Tractament farmacològic, reducció de la càrrega articular, rehabilitació, tractament quirúrgic.

Page 2 of 2 1 2

© 2016 - Centremediccubelles.cat

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies